Ja feia unes quantes setmanes que anavem postposant la tarda ganxetera, està clar que com més es planifica més costa cuadrar agendes; així que quan dissabte ens vam trobar entre cavalls, nens i caramels, l'esverament es va apoderar de nosaltres. Caminavem entre la comparsa reclamant dolços com si haguéssim tornat a la infància, indignant-nos quan algun nen ens "prenia" el palote que estava a punt de ser nostre.
Finalment, amb una capa de sucre aixafat a les soles de les sabates i les butxaques plenes de caramels, vam pujar a dinar a la terrassa de can Profeta, aprofitant el solet que va lluir durant tot el dia.
Així que, totes molt aplicades, vam passar-nos la tarda teixint i fent-la petar fins que van arribar ells, amargats i enfonsats pel resultat del partit.
No hay comentarios:
Publicar un comentario